27/3/20

Retir a casa

Poques paraules.                                                              Buscant l'equilibri interior.
Molts sentiments.                                                            Gaudint dels  petits detalls.
Cada dia és diferent                                             Sentint amor per la gent que s'allunya de mi... 
A vegades alegre  
A vegades trista
Respiro millor                                                           
                                
                                                        Cultivant  la humilitat                                                                                                         Enfortint la meva ment a l'experiència del silenci. 
                                                                                                                                      
                                                                                       Aquest silenci, no buscat però tants   
Tots units  a casa i des de casa                                       cops desitjat                                                                                                                                               
                                                                                       Ja el tenim aquí fora i dins nostre.
Pors, dubtes de tot tipus.                                                
Imposant.me la rutina diària                                         Silenci que es obertura per que                                                                                                             descobrim un altre dimensió.  
                                                                                                                                                              
On estaba jo mentrestant?                                    Entendre que no som víctimes 
                                                                             sinó creadors d'una nova vida.                                      Qué és lo realment important?                          Que la por és realment la nostra presó                                                                                                      
                                                                   Tantes persones, sanitaris, metges                                                                                                   enfermeras, neteja, cuidador@s     
                                                                   alimentació.. poden perdre la vida i  ho       
                                                                   saben           .                                                                                                                                                I segueixen...                                                            
                                                                              ,
                                       Hem de deixar la por per poder gaudir de la vida.                                                                                                  
                                                                        
                                         Abraço aquest silenci des del meu cor.        
                                                                                                                               
                                                                                  
                                                                                  
                                                                                      
                                                                                         
                                                                                                                                                       .
                                                                                         
                                                                                                                                               
                                                                                            

                           
                                                    

2 comentaris:

  1. Gràcies Teresa per compartir les teves reflexions, les teves emocions…

    Aquí les meves:
    Els saltadors d’altura, de longitud, abans de saltar, s’aturen, miren, reculen una mica i agafen impuls per sortir disparats i saltar molt amunt, o molt lluny... Si no s’aturen ni reculen, no poden saltar tant alt, ni tan llarg.
    De vegades viure vol dir aturar-se, i l’aturada mai no és un temps perdut.
    Aquesta aturada ens farà agafar impuls amb energies molt renovades, per saltar més lluny...

    Si hagués de definir amb una paraula tot aquest gran embolic, em ve al cap la paraula incertesa.
    Hem d’aprendre a viure amb ella, deixar-se anar, fluir amb confiança i sense massa expectatives.
    No vol dir que hem d’estar passius i no fer res. Vol dir que millor acceptar que no tenim res sota control, viure el present amb confiança, fer servir més que mai el sentit de l’humor i posar el focus en les coses i persones que ens fan estar bé.

    Les persones som fràgils i imperfectes.
    Per sort tenim la capacitat de superació i d’adaptació.
    També la única cosa q va quedar la caixa de Pandora: l’esperança.

    Que passis un bon dia!
    Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, gràcies per les teves paraules.Amb sento identificada amb el teu pensament.ÉS un missatge el teu, de força i esperança.Gràcies també per compartir.les.
      Com veus, també et necessito per col.locar bé les meves...algunes ballen, je,je.

      Elimina